Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la seva experiència de navegació i per enviar-li informació d’acord a les seves preferències. Pot obtenir més informació i modificar les seves preferències de cookies aquí. Si clica el botó “OK” o continua navegant, considerem que accepta el seu ús.

E-Concierge

1843

Josep Taberner i el seu fill Salvador, provinents de Guils de Cerdanya, obren una botiga d'articles tèxtils al carrer de la Boqueria, 15.

1848

Salvador Taberner trasllada la botiga al número 23 del mateix carrer, que en aquella època gaudia d'una gran activitat comercial.

1854

Després de reiterades peticions dels barcelonins, el govern d'Isabel II accedeix a enderrocar les muralles de la ciutat.

Botiga del Pla de la Boqueria. Detall del quadre d'Achille Battistuzzi, de 1873, exposat al MNAC de Barcelona

1859

Salvador Taberner trasllada de nou la botiga al número 1 del mateix carrer de la Boqueria, en un local de més envergadura que fa cantonada amb el Pla de la Boqueria, a escassos metres del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Aquí es trobava l'antic portal, enderrocat el 1777, on la tradició situa el martiri de la santa en època romana, i és per això que la nova botiga era coneguda popularment pels barcelonins com "Magatzems Santa Eulalia".

1894

El seu fill Domingo Taberner amplia l'establiment amb els locals adjacents de Boqueria 3, 5 i 7. Aleshores, la botiga ja tenia prestigi, doncs era una de les més grans i amb més assortiment de Barcelona.

Plànols del nou edifici del Pla de la Boqueria el 1898.

1898

Domingo Taberner decideix demolir els quatre edificis i construir-ne un de nou al mateix lloc, i a la part superior, hi col·loca una imatge de la santa que encara es pot veure avui dia. L'arquitecte modernista Pere Falqués, autor dels fanals del Passeig de Gràcia, supervisa el permís i les obres comencen a finals de 1899.

1901

S'inaugura el nou edifici, més gran i més senyorial que els anteriors, un espectacular establiment de vàries plantes, ja amb el nom oficial de “Grandes Almacenes Santa Eulalia”.

Botiga del Pla de la Boqueria el 1928.

1908

Domingo Taberner, que aleshores ja era un gran empresari i financer amb interessos en diferents sectors, busca un soci amb qui gestionar el negoci. El troba en Lorenzo Sans Vidal, que ja tenia una llarga experiència en el ram, doncs des del 1884 era propietari d'una botiga tèxtil anomenada Las Columnas al mateix carrer de la Boqueria, al núm. 28.

1915

Domingo Taberner mor sense descendència i la seva viuda ven la seva participació a Sans, que també mor al cap de dos anys.

1917

El seu fill Luis Sans Marcet es fa càrrec del negoci amb només 22 anys. El seu oncle, Joan Marcet, propietari de la banca Marcet de Terrassa, l'ajuda en la gestió.

Il·lustració de la botiga "Las Columnas" al carrer de la Boqueria 28 el 1885.

Lorenzo Sans amb la seva dona, el seu fill Luis i les seves filles el 1915.

1926

S'organitza la primera desfilada a la planta superior de la botiga, que és pionera a Barcelona d'aquesta nova fórmula vinguda de París per presentar la moda. Una iniciativa fruit del talent de Pedro Formosa, director creatiu de la casa fins el 1970. En vista del gran èxit de la desfilada, totes les que es celebrarien els anys següents es farien per estricta invitació personal.

Comunicació del 1922 mitjançant la qual s'informa els clients de les últimes novetats de la temporada.

1927-1934

Cartells publicitaris dissenyats pels coneguts cartellistes José Luis Rey i Henry Ballesteros entre el 1927 i el 1934 seguint el moviment artístic de l'època.

1934

Façana i interior de la botiga del Pla de la Boqueria després de la reforma realitzada.

1936

Durant la Guerra Civil, l'empresa es col·lectivitza i passa a anomenar-se Santeulalia, sense la “a” de Santa, i es dedica a la fabricació d'uniformes militars per a oficials. Un article en un diari local es qüestionava la utilitat d'una empresa dedicada a l'alta costura en la nova societat republicana.

Comunicació del 1929 mitjançant la qual s'informa els clients sobre els uniformes militars a mida.

1941

Es trasllada l'Alta Costura i la venda de teixits i complements per a senyora
a l'edifici del Passeig de Gràcia, 60. La inauguració de l'espectacular botiga de més de 2.500 metres quadrats s'ha d'endarrerir uns dies a causa del dol per la mort d'Alfons XIII a Roma.

Pocs dies més tard, té lloc la primera desfilada de la prestigiosa Cooperativa Española de Alta Costura, a la cúpula del teatre Coliseum, amb la participació de Santa Eulalia i altres grans cases del sector.



1944

Es trasllada la sastreria i camiseria a mida i la venda de complements d'home al Passeig de Gràcia, 93, i es tanca definitivament la botiga del carrer de la Boqueria, després de més de 100 anys de presència al centre històric de la ciutat.

1949

Santa Eulalia inaugura botiga a Tànger.
El 1950 es presenten a l'hotel Minzah les col·leccions que arriben de Barcelona, que obtenen un gran èxit entre la colònia internacional. La botiga tanca uns anys més tard per la inestabilitat política al nord de l'Àfrica.

1951

Lorenzo Sans Roig, tercera generació, entra a formar part de l'equip de Santa Eulalia.

Lorenzo Sans Roig, tercera generació i pare de Luis Sans, amb Miss Algodón l'any 1960 a la sortida de la botiga del Passeig de Gràcia 60.

Desfilada a l'hotel Minzah de Tànger el 1953.

1955

Santa Eulalia dedica els seus aparadors als Festivals Wagnerians de Barcelona, i rep l'agraïment del nét del compositor.

1956

Se celebra una mostra internacional d'Alta Costura a Venècia on es presenten vestits de Santa Eulalia i d'altres modistes espanyols.

1958

S'amplien els tallers d'Alta Costura a la seu del Passeig de Gràcia 60, que ja ocupen vàries plantes de l'edifici. L'empresa comptava aleshores amb més de 750 empleats entre els seus dos establiments.

Taller núm. 3 d'Alta Costura de la botiga del Passeig de Gràcia 60 el 1958.

1960

Santa Eulalia obre la secció d'esports nàutics i al cap d’uns anys inaugura les seves instal·lacions al Port Balís de St Andreu de Llavaneres, sota la coordinació de Ricardo Sans. El 1963 la firma participa al primer Saló Nàutic que se celebra a la ciutat, activitat que Santa Eulalia prolongaria fins a la dècada dels vuitanta.

1963

EL'equip de Santa Eulalia viatja a Nova York per presentar les seves col·leccions d'Alta Costura.

Ricardo Sans, amb Ses Alteses Reials els Prínceps d'Astúries a l'estand de Santa Eulalia al Saló Nàutic a principis dels anys 70.


1968

Santa Eulalia llança la seva primera col·lecció de prêt-à-porter de dona, amb Jorge Olesti com a director creatiu mentre que Pere Formosa segueix al capdavant de l'Alta Costura.

L'equip de Santa Eulalia s'embarca amb destí a Nova York.

Lorenzo Sans Roig l'any 1960 als salons d'Alta Costura de la botiga del Passeig de Gràcia 60, juntament amb algunes de les models després d'una desfilada.

Model de prêt-à-porter dels anys 70.


1981

Lorenzo Sans es fa càrrec de la direcció de l'empresa, on treballava des dels 16 anys, a causa de l'avançada edat del seu pare. És la tercera generació de la família Sans i la sisena al capdavant de l'empresa.

1987

S'obre una botiga dedicada a la moda masculina a l'Avda. Pau Casals, 8, centre barceloní de la moda de luxe en aquells anys.

Botiga de Pau Casals, 8 el 2007.

1988

Després de la inesperada mort de Lorenzo Sans, el succeeix en la direcció el seu fill Luis amb només 22 anys d'edat, i en certa manera es repeteix la història ocorreguda el 1917, quan el seu avi es va fer càrrec de l'empresa amb la mateixa edat.

1992

Joan Antoni Samaranch, president del COI, inaugura els Jocs Olímpics de Barcelona 92 amb un vestit confeccionat a l'atelier de sastreria de Santa Eulalia.

1995

Se celebra l'última desfilada d'Alta Costura de la casa i el prêt-à-porter es trasllada des del Passeig de Gràcia, 60 a Ferran Agulló, 12.

2006

Es reinaugura, al Passeig de Gràcia, 93 el departament de prêt-à-porter de dona amb grans firmes de dissenyadors internacionals, amb Sandra Domínguez, dona de Luis Sans, al capdavant.

2009

La botiga es trasllada temporalment al local contigu, al Passeig de Gràcia, 91 mentre l'edifici inicia una profunda remodelació.

2010

Santa Eulalia inaugura la seva plataforma digital amb un esdeveniment apadrinat per Scott Schuman.

Sandra Domínguez i Luis Sans a la botiga provisional del Passeig de Gràcia, 91

Sandra Domínguez i Luis Sans a la botiga provisional del Passeig de Gràcia, 91 juntament amb Scott Schuman.

2011

Després de dos anys d'obres, es reobre la botiga del Passeig de Gràcia, 93 en un local de més de 2.000 metres quadrats. Es recupera una gran quantitat de mobiliari provinent de les seus anteriors, incloses peces del carrer de la Boqueria. L'espai compta amb un atelier propi de sastreria i camiseria a mida, prêt-à-porter de grans marques d'home i dona, una pop-up store i un restaurant amb terrassa.

Santa Eulalia rep de mans de l'alcalde,
la medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona al Mèrit Cívic per la seva contribució al prestigi da la ciutat. Mesos més tard rep el premi a la millor iniciativa comercial de la Generalitat de Catalunya i al cap d'un any del Ministeri d'Economia i Competitivitat del Govern espanyol.

Visiteu la secció Botiga per obtenir més informació.

2014

Santa Eulalia és escollida una de les 30 millors botigues masculines del món per Pitti Immagine de Florència i The Business of Fashion.

2015

Santa Eulalia inaugura el seu espai de venda en línia per atendre la seva clientela nacional i internacional i arribar a un públic encara més ampli.